Tarragona se propone recuperar la antigua institución del senado

Tarragona se propone recuperar la antigua institución del senado
• El gobierno local emulará a la antigua Tarraco para activar la proyección de la ciudad


FERRAN GERHARD

TARRAGONA

La ciudad de Tarragona se ha propuesto recuperar una institución bimilenaria, el senado que funcionaba en la antigua Tarraco romana, con el objetivo de convertir este órgano en una especie de consejo asesor del alcalde. Su función será doble: abordar los grandes temas de diversa índole que tiene pendientes la ciudad y contribuir a su proyección internacional.El senado tendrá 30 miembros, residentes en la ciudad o foráneos vinculados a ella. A los primeros se les denominará pretores, y a las segundos, legados. El alcalde, Josep Félix Ballesteros (PSC), explica que "se trata de constituir un lobi o grupo de presión, basado en el prestigio y la excelencia, que ofrezca protagonismo a la sociedad civil ante los importantes retos de todo tipo a los que debe dar respuesta la ciudad".

LISTO EN VERANO

Los legados ejercerán, además, de embajadores y podrán difundir las características más notables de Tarragona en los territorios o países en los que vivan. "Esto es importante porque queremos saber cómo nos ven desde fuera, ya que hemos pasado años mirándonos el ombligo y eso es improductivo", argumenta el alcalde Ballesteros.La concejala socialista Begoña Floría, portavoz del equipo de gobierno, formado por PSC y ERC, espera que el senado ya sea una realidad en verano. Aunque se mantiene la reserva sobre quiénes formarán parte del mismo, suenan algunos nombres. Entre ellos, el cantante Joan Manuel Serrat, que estudió en la antigua Universitat Laboral de Tarragona; el cineasta Bigas Luna, que ha rodado en la ciudad; Lluís Delclòs, médico radiólogo e investigador que ejerce en EEUU, y el paleontólogo Eudald Carbonell, galardonado con el Príncipe de Asturias.

PRECEDENTE

"Queremos aprovechar las relaciones con Tarragona de personajes de interés y atractivo", precisa Floría. El gobierno local incluso tiene previsto invitar al cineasta Quentin Tarantino para que visite la ciudad, ya que en una de sus pe-lículas los protagonistas beben Chartreuse, un licor elaborado durante muchos años en Tarragona. Según las previsiones de los promotores, el pleno del senado se reunirá una vez al año, aunque los pretores lo harán dos. Y periódicamente los miembros serán renovados. El senado de Tarragona no es la única iniciativa de este tipo. Desde el 2003, Reus dispone de un consejo de sabios que protagoniza la Trobada de Reusencs de Fora Vila, un encuentro anual, y cuyo denominador común es que se trata de personas nacidas en la ciudad y que han desarrollado su carrera profesional lejos de la misma. La jornada se dedica a conocer su opinión sobre la situación de Reus y sus perspectivas de futuro. También se les plantean los proyectos estratégicos y se les pide que ejerzan de embajadores. "Se trata de personas con experiencia y con grandes conocimientos que pueden resultar muy provechosos", detalla un portavoz municipal.

Ferrusola: "Me molesta que el 'president' de la Generalitat sea un andaluz con nombre castellano"

Ferrusola: "Me molesta que el 'president' de la Generalitat sea un andaluz con nombre castellano"
EL PERIÓDICO BARCELONA

La esposa del expresident Jordi Pujol, Marta Ferrusola, ha mostrado su rechazo a que la Generalitat esté presidida por un "andaluz que tiene nombre castellano", en referencia al origen cordobés de José Montilla. Así se ha pronunciado Ferrusola en una entrevista que ha concedido a Justo Molinero en la revista que publica Radio Teletaxi. Otro aspecto que reprocha a Montilla es que, según su opinión, "debería hablar bien en catalán" por el cargo que ocupa. "Me molesta mucho que el president de la Generalitat sea un andaluz que tiene el nombre en castellano. Además, creo que un presidente de la Generalitat debería hablar bien el catalán", afirma.

Diferencias de criterio para Mas y Duran

En relación con el tema de la inmigración, sobre el que la mujer de Pujol realizó algunas declaraciones polémicas en el pasado, considera que el actual Govern no ha articulado una política efectiva al respecto y echa en falta mecanismos de integración de los recién llegados. "Veo una cosa muy grave. Esta inmigración es muy diferente a la de hace unos años", dice. Por el contrario, se muestra muy conforme con la alternativa de poder que encarna el líder de CiU, Artur Mas. Una actitud que no es tan entusiasta cuando se trata de hablar del cabeza de lista de la federación nacionalista en las últimas elecciones legislativas, Josep Antoni Duran Lleida. "Si me toca hacerlo, lo hago", se limita a responder Ferrusola a la pregunta de si le gusta "vender" al dirigente democristiano.

Army Troglodytes in Spain / Trogloditas del Ejército en España

Army Troglodytes in Spain

Published: January 24, 2006

New York Times

It is a basic principle of democracy that army officers do not publicly challenge the legitimacy of elected governments or talk about marching their troops into the capital to overturn decisions of Parliament. Yet that is just what has happened twice this month in Spain, a country whose 20th-century history compels it to take such threats seriously, even when the chances of insubordinate words' leading to insubordinate actions seems quite unlikely. The response of the center-left government of Prime Minister José Luis Rodríguez Zapatero has been appropriately firm, including the dismissal and arrest of one of the culprits, a senior army general. Regrettably, the center-right Popular Party, the main opposition group, seems more interested in making excuses for the officers than in defending the democratic order in which it has a vital stake.
Spain's swift and smooth passage to modern democracy after the death of Francisco Franco in 1975 makes it easy to forget the horrors of the civil war and the brutal dictatorship that preceded it. Those nightmares began when right-wing army officers rebelled against an elected left-wing government they considered to be illegitimate and too deferential to regional separatists.
Spanish society, Spanish politicians and, for the most part, Spanish military officers have come a long way from that era, moderating their views and deepening their commitment to democratic give-and-take. But the Popular Party has had a hard time getting over its electoral defeat nearly two years ago, days after the terrorist bombings of commuter trains in Madrid. It has never really accepted the democratic legitimacy of that vote. It is time for the Popular Party to move ahead. Spanish democracy needs and deserves vigorous bipartisan support.

Trogloditas del Ejército en España
Publicado: 24 de enero de 2006

New York Times
Es un principio básico de la democracia que los oficiales del ejército no impugnen públicamente la legitimidad de gobiernos elegidos o hablen de marchar con sus tropas sobre la capital para anular las decisiones del Parlamento. Sin embargo, ésto es precisamente lo que ha ocurrido dos veces este mes en España, un país cuya historia durante el siglo 20 -que obliga a tomar esas amenazas en serio, incluso cuando la posibilidad "que conduzca a acciones insubordinadas parece bastante improbable. La respuesta del gobierno de centro-izquierda del Primer Ministro José Luis Rodríguez Zapatero ha sido apropiadamente firme, incluida la destitución y arresto de uno de los culpables, un alto general del ejército. Lamentablemente, el centro-derechista Partido Popular, el principal grupo de oposición, parece más interesado en dar excusas para los oficiales que en defender el orden democrático en el que tiene un interés vital. España en su paso rápido y sin obstáculos a la democracia moderna después de la muerte de Francisco Franco en 1975 hace que sea fácil olvidar los horrores de la guerra civil y la brutal dictadura que la precedió. Esas pesadillas comenzaron cuando oficiales de derecha del ejército se rebeló contra el electo gobierno de izquierdas al que consideraban ilegítimo y ser demasiado deferente con los separatistas regionales. La sociedad española, los políticos españoles y, en su mayor parte, los oficiales militares españoles han recorrido un largo camino desde esa época, moderando sus puntos de vista y profundizando su compromiso con el régimen democrático de toma y daca. Pero el Partido Popular ha tenido dificultades para conseguir tras su derrota electoral de hace casi dos años, días después de los ataques terroristas con bombas en el tren de Madrid. Nunca ha aceptado realmente la legitimidad democrática de esa votación. Es hora que el Partido Popular avance. la democracia española necesita y merece un vigoroso apoyo bipartidista.

Sevilla desmantella el tramvia perquè desfilin les confraries

Sevilla desmantella el tramvia perquè desfilin les confraries
• Amb un traçat d'1,4 quilòmetres, el nou transport es va inaugurar a l'octubre

El tramvia de Sevilla, al seu pas per la catedral, fa unes setmanes. Foto: RAÚL CARO
JULIA CAMACHOSEVILLA

Des de finals d'octubre, els sevillans compten amb una nova diana per a les seves bromes. La ciutat pot presumir de ser de les poques del món a disposar d'un tramvia que no arriba als dos quilòmetres de recorregut. Aquest dispendi, que li ha costat a les arques municipals i regionals més de 80 milions d'euros, té a més una característica especial: catenàries de posar i treure en ocasió de les festes tradicionals de la ciutat. Aixecar la meitat del traçat perquè desfilin els seguicis processionals li costarà aquest any a l'ajuntament 130.000 euros més.El tramvia, batejat com a Metrocentro, és l'únic mitjà de transport per accedir al centre neuràlgic de la ciutat, dins del seu ambiciós projecte de convertir en zona de vianants l'entorn de la catedral i l'Arxiu d'Índies (una àrea de 40.000 metres quadrats). El pla ha creat no poques polèmiques.

CARRERS MOLT ESTRETSLa Junta d'Andalusia i l'ajuntament van invertir més de 80 milions en la construcció dels 1,4 quilòmetres actuals de traçat --sí, tot just 1,4 quilòmetres de recorregut--, que augmentaran a quatre en els pròxims tres anys gràcies als projectes d'ampliació que l'enllaçaran amb estacions de metro, autobús, ferrocarril i fins i tot aeroport. No obstant, quan arribi aquest moment, el traçat del tramvia se solaparà en un 70% amb el recorregut de Rodalies o el metro. El problema sorgeix quan l'ajuntament reconeix ara que no sap com ficar tècnicament el tramvia pels estrets carrers del centre.Però sens dubte el que crida més l'atenció és que el tramvia quedarà inutilitzat més de la meitat del seu recorregut --que quedarà reduït a uns 750 metres-- durant la celebració d'una de les festes assenyalades de Sevilla, la Setmana Santa, al coincidir el traçat amb el recorregut oficial de les confraries. Entre el transport i les processons, la capital andalusa elegeix les processons. Aquesta aturada també es produïa amb el servei de bus en anys anteriors, però el 2008 i el 2009 la situació arribarà a un punt surrealista, ja que s'haurà de desmuntar gairebé la meitat de les catenàries per facilitar el trànsit dels passos amb les imatges religioses. La mesura suposarà tres setmanes d'inactivitat: la de la festivitat, una altra per desmuntar-ho i una altra per muntar-ho.

ELS COMPTES

La calculadora municipal treu fum amb tants comptes. Als 130.000 euros per treure
les catenàries per Setmana Santa cinc mesos després d'instal.lar-les, s'hi sumen ara gairebé 700.000 euros més per substituir les actuals, d'estil molt modern, per unes altres d'estil clàssic més d'acord amb l'entorn.Però també aquestes tenen els dies comptats. Per mitigar l'impacte visual, l'ajuntament va incloure en el plec de condicions que l'empresa adjudicatària havia d'usar aquest sistema de forma provisional en el tram afectat mentre trobaven una forma alternativa d'alimentació dels vagons. La pega, critiquen des de l'oposició, és que el recorregut tan escàs que realitza impedeix acumular l'energia suficient que permeti moure el comboi de forma autònoma i en condicions òptimes. És a dir, arrossegant els vagons i amb l'aire condicionat funcionant, cosa que és imprescindible perquè es pugui fer servir a la ciutat. Sevilla, no hi ha dubte, té un tramvia especial.

Losantos declara que es va limitar a "comentar" notícies d''El Mundo' sobre l'actuació policial en l'11-M

Losantos declara que es va limitar a "comentar" notícies d''El Mundo' sobre l'actuació policial en l'11-M
• El periodista de la COPE rebutja la transcripció de fragments de les seves intervencions i demana les gravacions íntegres
EFEMADRID

El periodista de la COPE Federico Jiménez Losantos ha dit avui, en relació amb la querella que el Sindicat Unificat de Policia (SUP) va interposar contra ell per injúries i calúmnies per les seves crítiques sobre l'actuació policial en l'11-M, que es "limitava" a comentar les informacions del diari El Mundo.Així ho ha manifestat Jiménez Losantos a la titular del Jutjat d'Instrucció número 36 de Madrid, María del Carmen Pérez, que aquest matí li ha pres declaració en qualitat d'imputat, han informat fonts jurídiques.El periodista, segons les mateixes fonts, ha recalcat que les seves intervencions radiofòniques sobre l'actuació de les forces de seguretat en la investigació dels atemptats de l'11-M eren per "comentar" les informacions publicades sobre el tema en l'esmentat diari, que és el que "ha portat la investigació". Els límits de la llibertat d'expressióEl SUP acusa el locutor de vulnerar el "legítim exercici de la llibertat d'expressió" a l'haver-se extralimitat en el seu exercici i ha aportat retalls de premsa i la transcripció de les intervencions radiofòniques, recollides de la web de la COPE, en què Jiménez Losantos suposadament acusava policies amb noms i cognoms.Aquestes transcripcions, segons les citades fonts, no han estat acceptades pel locutor i ha demanat que s'escoltin les gravacions íntegres de les seves intervencions i no fragments solts, que han de ser aportades per la COPE i per la qual cosa, previsiblement, s'haurà de repetir la presa de declaració.Segons la denúncia del SUP, Jiménez Losantos suposadament acusava policies concrets de col·locar la bomba de Vallecas, d'haver permès la massacre, d'haver falsificat proves, de tenir connexions amb ETA i de col·laborar en un cop d'Estat. El presentador, sorprès per la denúncia El periodista, que ha estat acompanyat per la seva advocada Cristina Peña, s'ha mostrat sorprès que cap dels suposadament esmentats l'hagi denunciat i en canvi sí que ho hagi fet el sindicat policial, segons les fonts esmentades. El mes de desembre passat, el SUP va presentar la seva querella a l'Audiència Nacional i després que la fiscalia es pronunciés a favor que aquest tribunal l'investigués, el jutge Santiago Pedraz, a qui havia correspost la querella, es va declarar no competent per investigar els fets i es va inhibir en favor dels Jutjats de Madrid.